jueves, 31 de mayo de 2012
MANIFIESTO por una EDUCACIÓN DE CALIDAD EN IGUALDAD
Manifiesto:
Las personas abajo firmantes suscriben el siguiente MANIFIESTO:
Estamos viviendo tiempos difíciles en la Educación. El Gobierno estatal y los gobiernos autonómicos quieren imponernos un modelo de Educación de principios del siglo pasado.
Los recortes que la Educación y sus profesionales están sufriendo, desde hace dos años, están poniendo el peligro el futuro de nuestro país. Sin invertir en ella no saldremos de la crisis que padecemos. En estos momentos ya se han dejado de invertir en todo el estado más de 4.500 millones de euros.
La Educación es un derecho básico establecido en nuestra Constitución. Y esta debe ser de calidad y generadora de la igualdad de oportunidades de toda la ciudadanía.
Sin embargo, la política educativa de nuestro Gobierno ha decidido que la Educación de calidad lo sea únicamente para las clases privilegiadas. No estamos dispuestos a que eso ocurra. La Educación es de todos y para todos a lo largo de la vida.
Las medidas adoptadas e impuestas por RD Ley contra la calidad de la misma y contra la equidad del sistema educativo van a suponer una masificación de las aulas, la paralización de nuevos ciclos de FP, el recorte de plantillas, la precariedad laboral, la privatización de servicios educativos, el aumento de tasas universitarias, la disminución de becas, la pérdida de derechos laborales.
Con la finalidad de parar este brutal ataque a la Educación y no dejarla retroceder de un plumazo cuarenta años, se convocó una HUELGA GENERAL EN LA EDUCACIÓN y OTRAS ACCIONES DE LUCHA el pasado 22 de MAYO por parte de los sindicatos mayoritarios del sector (CCOO, ANPE, CSI.F, STEs-i y FETE-UGT), a las que se sumaron cientos de miles de personas.
Ha sido un hito histórico puesto que era la primera vez que en nuestro país se convocaba una jornada de huelga desde la Educación Infantil hasta la Universidad. Así mismo, ha sido la primera vez que recibe el apoyo de toda la comunidad educativa: organizaciones sindicales, madres y padres de alumnos, estudiantes y movimientos de renovación pedagógica.
Con nuestra adhesión explícita, llamamos a los trabajadores y trabajadoras de la Enseñanza y a toda la ciudadanía a participar en las movilizaciones futuras que se convoquen unitariamente en el marco de la lucha contra las agresiones a la Educación.
Súmate:
Súmate y firma el manifiesto por una Educación de calidad y en igualdad
http://www.levantatuvoz.es/
Las personas abajo firmantes suscriben el siguiente MANIFIESTO:
Estamos viviendo tiempos difíciles en la Educación. El Gobierno estatal y los gobiernos autonómicos quieren imponernos un modelo de Educación de principios del siglo pasado.
Los recortes que la Educación y sus profesionales están sufriendo, desde hace dos años, están poniendo el peligro el futuro de nuestro país. Sin invertir en ella no saldremos de la crisis que padecemos. En estos momentos ya se han dejado de invertir en todo el estado más de 4.500 millones de euros.
La Educación es un derecho básico establecido en nuestra Constitución. Y esta debe ser de calidad y generadora de la igualdad de oportunidades de toda la ciudadanía.
Sin embargo, la política educativa de nuestro Gobierno ha decidido que la Educación de calidad lo sea únicamente para las clases privilegiadas. No estamos dispuestos a que eso ocurra. La Educación es de todos y para todos a lo largo de la vida.
Las medidas adoptadas e impuestas por RD Ley contra la calidad de la misma y contra la equidad del sistema educativo van a suponer una masificación de las aulas, la paralización de nuevos ciclos de FP, el recorte de plantillas, la precariedad laboral, la privatización de servicios educativos, el aumento de tasas universitarias, la disminución de becas, la pérdida de derechos laborales.
Con la finalidad de parar este brutal ataque a la Educación y no dejarla retroceder de un plumazo cuarenta años, se convocó una HUELGA GENERAL EN LA EDUCACIÓN y OTRAS ACCIONES DE LUCHA el pasado 22 de MAYO por parte de los sindicatos mayoritarios del sector (CCOO, ANPE, CSI.F, STEs-i y FETE-UGT), a las que se sumaron cientos de miles de personas.
Ha sido un hito histórico puesto que era la primera vez que en nuestro país se convocaba una jornada de huelga desde la Educación Infantil hasta la Universidad. Así mismo, ha sido la primera vez que recibe el apoyo de toda la comunidad educativa: organizaciones sindicales, madres y padres de alumnos, estudiantes y movimientos de renovación pedagógica.
Con nuestra adhesión explícita, llamamos a los trabajadores y trabajadoras de la Enseñanza y a toda la ciudadanía a participar en las movilizaciones futuras que se convoquen unitariamente en el marco de la lucha contra las agresiones a la Educación.
Súmate:
Súmate y firma el manifiesto por una Educación de calidad y en igualdad
http://www.levantatuvoz.es/
jueves, 24 de mayo de 2012
DECLARACIÓ DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA
DECLARACIÓ DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA
Madrid, 5 de maig de 2012
La Conferència de Degans de les Facultats de Filosofia d'Espanya, l'Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i diverses associacions filosòfiques espanyoles que representen una gran part del professorat de les universitats i centres d'ensenyament secundari, hem efectuat durant els dies 4 i 5 de maig de 2012, en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, unes jornades de debat sobre la Situació de la Filosofia en el Sistema Educatiu Espanyol. Com a conclusions d'aquestes jornades, hem adoptat els següents acords:
1. Considerem que una societat democràtica ha de comptar, entre altres requisits imprescindibles, amb un sistema públic d'educació que cobrisca totes les etapes formatives (infantil, primària, secundària i universitària), que proporcione una formació de qualitat i que siga accessible a totes les persones sense discriminació per raó de sexe, nacionalitat, classe social, etc.
2. Estimem que una societat democràtica ha de comptar també amb un sistema públic de recerca integrat per a les universitats i els centres de recerca especialitzats, dotat de recursos suficients en tots els àmbits científics, tecnològics i humanístics, i basat en el mèrit, la creativitat i la responsabilitat social dels investigadors.
3. Per tot això, rebutgem rotundament les dràstiques retallades pressupostàries que han aplicat el govern central i els autonòmics en els tres últims anys, i que només en 2012 superen el 20% en educació i el 25% en recerca. Així mateix, rebutgem el RD 14/2012, de 20 d'abril (BOE de 21 d'abril), de Mesures Urgents de Racionalització de la Despesa Pública en l'Àmbit Educatiu, perquè és un atac frontal contra un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar: el sistema públic espanyol d'educació i investigació.
4. Més concretament, totes aquestes retallades econòmiques i canvis legislatius estan posant en perill la qualitat i fins i tot la continuïtat de la docència i la recerca en Filosofia. Per això, ens veiem obligats a recordar a les administracions públiques que els estudis de Filosofia són un dels eixos fonamentals de la tradició cultural d'Occident, i que actualment les societats democràtiques més avançades solen reservar un lloc específic a aquests estudis en els seus diferents nivells educatius: instituts, universitats i centres de recerca.
5. La Filosofia és una part consubstancial de la civilització europea. A més, la tradició filosòfica europea s'ha estès per tot el món i ha entaulat un diàleg cada vegada més fecund amb altres tradicions filosòfiques i culturals. D'aquesta manera, la Filosofia ha esdevingut un patrimoni viu de tota la humanitat, per mitjà del qual poden comunicar-se tots els pobles de la Terra. Prova d'això és que l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeix a la Filosofia un paper fonamental en la formació cívica i cultural dels ciutadans de tot el món. Per això, el 1995 va fer pública la Declaració de París a favor de la Filosofia i va editar l'informe Filosofia i Democràcia al Món; el 2005 va establir el Dia Mundial de la Filosofia (que es commemora el tercer dijous del mes de novembre), i el 2007 va editar l'informe La Filosofia, una escola de llibertat.
6. La Filosofia és una "escola de llibertat" perquè educa els infants i els joves en l'exercici autònom i rigorós del pensament, els ensenya a reflexionar sobre el món i sobre si mateixos amb una mirada crítica, i els capacita per a dialogar racionalment amb els seus semblants, reconèixer la pluralitat dels diferents punts de vista i buscar l'entesa mútua en els diversos camps de l'experiència humana, d'acord amb criteris comuns, com ara els de la veritat, la justícia, la bellesa, etc. Per això, davant els conflictes i les incerteses d'una societat cada vegada més complexa i globalitzada, els estudis de Filosofia són un instrument fonamental per a la comprensió del món i la comunicació racional entre tots els éssers humans.
7. La Filosofia es pot practicar en diferents llocs i per diferents mitjans: la docència, la investigació, l'assessorament ètic, la mediació social, la gestió cultural, la creació artística i literària, etc. No obstant això, i en consonància amb les recomanacions de la UNESCO, considerem que els estudis de Filosofia han de tenir un lloc específic en el sistema públic d'educació i investigació, perquè només d'aquesta manera se’n garanteix la transmissió generacional i la renovació permanent, i perquè tota persona té "dret a la Filosofia", és a dir, dret a rebre una formació especialitzada que li permeta accedir al patrimoni del pensament filosòfic i adquirir els coneixements necessaris per a l'exercici de la professió filosòfica.
8. La comunitat filosòfica espanyola està experimentant un canvi de cicle històric. Des dels anys de la transició democràtica, es va iniciar una època de creixent expansió, modernització i diversificació dels estudis de Filosofia a tots els nivells educatius. Aquesta època va estar protagonitzada per una brillant generació de professors, investigadors i escriptors que han situat la filosofia espanyola en peu d'igualtat amb les filosofies d'altres països del món. Aquesta internacionalització de la filosofia espanyola és una important contribució al patrimoni comú de la llengua espanyola com a vehicle privilegiat per a situar la nostra cultura en el lloc que li correspon en un món cada vegada més globalitzat. A això, cal afegir el meritori treball realitzat en les altres llengües oficials del nostre Estat. No obstant això, la generació que va fer la transició filosòfica ja s'ha jubilat, i el relleu generacional dels qui hem prosseguit la seua tasca està afectada per processos molt diversos que plantegen a la comunitat filosòfica espanyola nous desafiaments i també algunes dificultats: les successives reformes legislatives, l'anomenat procés de Bolonya, el nou paper de les agències d'avaluació en la carrera docent i investigadora, les dràstiques retallades pressupostàries en educació, universitats i recerca i, finalment, l'amenaça de reducció de centres, titulacions i matèries de Filosofia.
9. En aquest canvi de cicle històric, els assistents a les jornades de Madrid hem decidit unir les nostres forces –fins ara molt disperses– i posar en marxa un procés de vertebració de la comunitat filosòfica espanyola. A partir d'ara, ens constituirem com a Xarxa Espanyola de Filosofia (Red Española de Filosofía (REF), per a facilitar la cooperació entre totes les persones i organitzacions relacionades amb la professió filosòfica, i per a defensar aquesta professió davant les administracions públiques i la ciutadania espanyola. La REF comptarà amb un Consell de Coordinació en el qual tindran representació la Conferència de Degans de Filosofia, l'Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i les associacions filosòfiques del professorat universitari i d'ensenyament secundari. Els primers passos encomanats a aquest Consell de Coordinació són els següents:
a) Creació d'una web que servisca de mitjà de comunicació interna, arxiu documental i difusió pública de les activitats de la REF.
b) Constitució de tres comissions de treball, que representaran el professorat universitari i no universitari, i que elaboraran propostes concretes en tres camps diferents: A) El currículum de les matèries filosòfiques de l'ensenyament secundari. B) La renovació dels estudis de grau, màster i doctorat, que haurà d'incloure una major atenció a la didàctica específica de la Filosofia; i C) el perfeccionament dels procediments i criteris de valoració aplicats per les diferents agències d'avaluació estatals i autonòmiques. Aquestes propostes seran debatudes i consensuades en el si de la REF, per a la posterior presentació i negociació amb el Ministeri d'Educació, les comunitats autònomes i les agències avaluadores.
c) Preparació d'un Congrés de Filosofia d'àmbit estatal, obert als professors i investigadors de totes les àrees filosòfiques i de tots els nivells educatius, i obert també als professionals de la filosofia que desenvolupen la seua tasca fora de les institucions acadèmiques.
d) Suport a la difusió de dos importants informes editats per la UNESCO: Filosofia i democràcia al món (1995), i La Filosofia, una escola de llibertat (2007). El treball de l'edició espanyola d'aquests dos informes serà coordinat per la SEPFI.
10. Esperem que la posada en marxa de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) permeta crear un espai de comunicació entre tots els que estimem i practiquem la Filosofia en aquest Estat. Convidem totes les persones i organitzacions espanyoles relacionades amb la professió filosòfica, perquè participen en les activitats de la REF. I, finalment, ens comprometem a establir vincles de col•laboració amb altres xarxes filosòfiques nacionals i internacionals.
Entitats signants d’aquesta declaració:
Conferencia de Decanos de las Facultades de Filosofía de España
Instituto de Filosofía del CSIC (IFS, CCHS-CSIC)
Asociación Andaluza de Filosofía (AAFi)
Asociación de Estudiantes de Filosofía de la Región de Murcia (ASEFI)
Asociación Española de Ética y Filosofía Política (AEEFP)
Asociación de Filosofía Bajo Palabra (AFBP)
Asociación de Filosofía Práctica de Cataluña (afpc)
Asociación de Hispanismo Filosófico (AHF)
Asociación Profesional de Filosofía (APF)
Red Ibérica de Estudios Fichteanos (RIEF)
Sociedad Académica de Filosofía (SAF)
Sociedad Española de Estudios sobre Friedrich Nietzsche (SEDEN)
Sociedad Española de Fenomenología (SEFE)
Sociedad Española de Filosofía Analítica (SEFA)
Sociedad Española Leibniz para Estudios del Barroco y la Ilustración (SeL)
Sociedad Española de Profesores de Filosofía (SEPFI)
Sociedad de Filosofía de la Provincia de Alicante (SFPA)Sociedad de Filosofía de la Región de Murcia (SFRM)
Sociedad Hispánica de Antropología Filosófica (SHAF)
Sociedad de Lógica, Metodología y Filosofía de la Ciencia (SLMFC)
Societat de Filosofia del País Valencià (SFPV
Les organitzacions relacionades amb la professió filosòfica que desitgen subscriure aquesta declaració i vincular-se a la Red Española de Filosofía (REF), poden fer-ho enviant un missatge amb les seues dades de contacte a: conferdecafilo@gmail.com
Madrid, 5 de maig de 2012
La Conferència de Degans de les Facultats de Filosofia d'Espanya, l'Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i diverses associacions filosòfiques espanyoles que representen una gran part del professorat de les universitats i centres d'ensenyament secundari, hem efectuat durant els dies 4 i 5 de maig de 2012, en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, unes jornades de debat sobre la Situació de la Filosofia en el Sistema Educatiu Espanyol. Com a conclusions d'aquestes jornades, hem adoptat els següents acords:
1. Considerem que una societat democràtica ha de comptar, entre altres requisits imprescindibles, amb un sistema públic d'educació que cobrisca totes les etapes formatives (infantil, primària, secundària i universitària), que proporcione una formació de qualitat i que siga accessible a totes les persones sense discriminació per raó de sexe, nacionalitat, classe social, etc.
2. Estimem que una societat democràtica ha de comptar també amb un sistema públic de recerca integrat per a les universitats i els centres de recerca especialitzats, dotat de recursos suficients en tots els àmbits científics, tecnològics i humanístics, i basat en el mèrit, la creativitat i la responsabilitat social dels investigadors.
3. Per tot això, rebutgem rotundament les dràstiques retallades pressupostàries que han aplicat el govern central i els autonòmics en els tres últims anys, i que només en 2012 superen el 20% en educació i el 25% en recerca. Així mateix, rebutgem el RD 14/2012, de 20 d'abril (BOE de 21 d'abril), de Mesures Urgents de Racionalització de la Despesa Pública en l'Àmbit Educatiu, perquè és un atac frontal contra un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar: el sistema públic espanyol d'educació i investigació.
4. Més concretament, totes aquestes retallades econòmiques i canvis legislatius estan posant en perill la qualitat i fins i tot la continuïtat de la docència i la recerca en Filosofia. Per això, ens veiem obligats a recordar a les administracions públiques que els estudis de Filosofia són un dels eixos fonamentals de la tradició cultural d'Occident, i que actualment les societats democràtiques més avançades solen reservar un lloc específic a aquests estudis en els seus diferents nivells educatius: instituts, universitats i centres de recerca.
5. La Filosofia és una part consubstancial de la civilització europea. A més, la tradició filosòfica europea s'ha estès per tot el món i ha entaulat un diàleg cada vegada més fecund amb altres tradicions filosòfiques i culturals. D'aquesta manera, la Filosofia ha esdevingut un patrimoni viu de tota la humanitat, per mitjà del qual poden comunicar-se tots els pobles de la Terra. Prova d'això és que l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeix a la Filosofia un paper fonamental en la formació cívica i cultural dels ciutadans de tot el món. Per això, el 1995 va fer pública la Declaració de París a favor de la Filosofia i va editar l'informe Filosofia i Democràcia al Món; el 2005 va establir el Dia Mundial de la Filosofia (que es commemora el tercer dijous del mes de novembre), i el 2007 va editar l'informe La Filosofia, una escola de llibertat.
6. La Filosofia és una "escola de llibertat" perquè educa els infants i els joves en l'exercici autònom i rigorós del pensament, els ensenya a reflexionar sobre el món i sobre si mateixos amb una mirada crítica, i els capacita per a dialogar racionalment amb els seus semblants, reconèixer la pluralitat dels diferents punts de vista i buscar l'entesa mútua en els diversos camps de l'experiència humana, d'acord amb criteris comuns, com ara els de la veritat, la justícia, la bellesa, etc. Per això, davant els conflictes i les incerteses d'una societat cada vegada més complexa i globalitzada, els estudis de Filosofia són un instrument fonamental per a la comprensió del món i la comunicació racional entre tots els éssers humans.
7. La Filosofia es pot practicar en diferents llocs i per diferents mitjans: la docència, la investigació, l'assessorament ètic, la mediació social, la gestió cultural, la creació artística i literària, etc. No obstant això, i en consonància amb les recomanacions de la UNESCO, considerem que els estudis de Filosofia han de tenir un lloc específic en el sistema públic d'educació i investigació, perquè només d'aquesta manera se’n garanteix la transmissió generacional i la renovació permanent, i perquè tota persona té "dret a la Filosofia", és a dir, dret a rebre una formació especialitzada que li permeta accedir al patrimoni del pensament filosòfic i adquirir els coneixements necessaris per a l'exercici de la professió filosòfica.
8. La comunitat filosòfica espanyola està experimentant un canvi de cicle històric. Des dels anys de la transició democràtica, es va iniciar una època de creixent expansió, modernització i diversificació dels estudis de Filosofia a tots els nivells educatius. Aquesta època va estar protagonitzada per una brillant generació de professors, investigadors i escriptors que han situat la filosofia espanyola en peu d'igualtat amb les filosofies d'altres països del món. Aquesta internacionalització de la filosofia espanyola és una important contribució al patrimoni comú de la llengua espanyola com a vehicle privilegiat per a situar la nostra cultura en el lloc que li correspon en un món cada vegada més globalitzat. A això, cal afegir el meritori treball realitzat en les altres llengües oficials del nostre Estat. No obstant això, la generació que va fer la transició filosòfica ja s'ha jubilat, i el relleu generacional dels qui hem prosseguit la seua tasca està afectada per processos molt diversos que plantegen a la comunitat filosòfica espanyola nous desafiaments i també algunes dificultats: les successives reformes legislatives, l'anomenat procés de Bolonya, el nou paper de les agències d'avaluació en la carrera docent i investigadora, les dràstiques retallades pressupostàries en educació, universitats i recerca i, finalment, l'amenaça de reducció de centres, titulacions i matèries de Filosofia.
9. En aquest canvi de cicle històric, els assistents a les jornades de Madrid hem decidit unir les nostres forces –fins ara molt disperses– i posar en marxa un procés de vertebració de la comunitat filosòfica espanyola. A partir d'ara, ens constituirem com a Xarxa Espanyola de Filosofia (Red Española de Filosofía (REF), per a facilitar la cooperació entre totes les persones i organitzacions relacionades amb la professió filosòfica, i per a defensar aquesta professió davant les administracions públiques i la ciutadania espanyola. La REF comptarà amb un Consell de Coordinació en el qual tindran representació la Conferència de Degans de Filosofia, l'Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i les associacions filosòfiques del professorat universitari i d'ensenyament secundari. Els primers passos encomanats a aquest Consell de Coordinació són els següents:
a) Creació d'una web que servisca de mitjà de comunicació interna, arxiu documental i difusió pública de les activitats de la REF.
b) Constitució de tres comissions de treball, que representaran el professorat universitari i no universitari, i que elaboraran propostes concretes en tres camps diferents: A) El currículum de les matèries filosòfiques de l'ensenyament secundari. B) La renovació dels estudis de grau, màster i doctorat, que haurà d'incloure una major atenció a la didàctica específica de la Filosofia; i C) el perfeccionament dels procediments i criteris de valoració aplicats per les diferents agències d'avaluació estatals i autonòmiques. Aquestes propostes seran debatudes i consensuades en el si de la REF, per a la posterior presentació i negociació amb el Ministeri d'Educació, les comunitats autònomes i les agències avaluadores.
c) Preparació d'un Congrés de Filosofia d'àmbit estatal, obert als professors i investigadors de totes les àrees filosòfiques i de tots els nivells educatius, i obert també als professionals de la filosofia que desenvolupen la seua tasca fora de les institucions acadèmiques.
d) Suport a la difusió de dos importants informes editats per la UNESCO: Filosofia i democràcia al món (1995), i La Filosofia, una escola de llibertat (2007). El treball de l'edició espanyola d'aquests dos informes serà coordinat per la SEPFI.
10. Esperem que la posada en marxa de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) permeta crear un espai de comunicació entre tots els que estimem i practiquem la Filosofia en aquest Estat. Convidem totes les persones i organitzacions espanyoles relacionades amb la professió filosòfica, perquè participen en les activitats de la REF. I, finalment, ens comprometem a establir vincles de col•laboració amb altres xarxes filosòfiques nacionals i internacionals.
Entitats signants d’aquesta declaració:
Conferencia de Decanos de las Facultades de Filosofía de España
Instituto de Filosofía del CSIC (IFS, CCHS-CSIC)
Asociación Andaluza de Filosofía (AAFi)
Asociación de Estudiantes de Filosofía de la Región de Murcia (ASEFI)
Asociación Española de Ética y Filosofía Política (AEEFP)
Asociación de Filosofía Bajo Palabra (AFBP)
Asociación de Filosofía Práctica de Cataluña (afpc)
Asociación de Hispanismo Filosófico (AHF)
Asociación Profesional de Filosofía (APF)
Red Ibérica de Estudios Fichteanos (RIEF)
Sociedad Académica de Filosofía (SAF)
Sociedad Española de Estudios sobre Friedrich Nietzsche (SEDEN)
Sociedad Española de Fenomenología (SEFE)
Sociedad Española de Filosofía Analítica (SEFA)
Sociedad Española Leibniz para Estudios del Barroco y la Ilustración (SeL)
Sociedad Española de Profesores de Filosofía (SEPFI)
Sociedad de Filosofía de la Provincia de Alicante (SFPA)Sociedad de Filosofía de la Región de Murcia (SFRM)
Sociedad Hispánica de Antropología Filosófica (SHAF)
Sociedad de Lógica, Metodología y Filosofía de la Ciencia (SLMFC)
Societat de Filosofia del País Valencià (SFPV
Les organitzacions relacionades amb la professió filosòfica que desitgen subscriure aquesta declaració i vincular-se a la Red Española de Filosofía (REF), poden fer-ho enviant un missatge amb les seues dades de contacte a: conferdecafilo@gmail.com
miércoles, 23 de mayo de 2012
Huelga Enseñanza 22 de Mayo
Desde que comenzó la crisis económica, la Educación ha sufrido en primer lugar
todos los recortes presupuestarios, con decisiones sin precedentes que
perjudican sobre todo a la enseñanza pública. El Gobierno anterior redujo las
retribuciones de los docentes entre un 5 y un 10 %. Posteriormente, los
presupuestos tanto del Estado como de las CCAA redujeron sus partidas de
Educación en más de 2000 millones de euros, afectando a programas educativos y a
políticas de personal. El Gobierno actual ha reducido en un 21’2% más el
presupuesto del Ministerio de Educación y ha recortado 530 millones de euros en
las partidas de transferencias educativas. Además, los nuevos presupuestos
introducen otra congelación salarial que sumada a los recortes anteriores y al
aumento del IRPF suponen ya una merma de retribuciones superior al 16% de
media. Además, este año el Ministerio de Educación fijó una tasa del 10% y animó
a las comunidades autónomas a no convocar oposiciones, por lo cual ha
desaparecido prácticamente la oferta de empleo público.
Los recortes nos retrotraen a la situación
de décadas anteriores en derechos laborales y sociales. Han desaparecido las
jubilaciones anticipadas, se ha retrasado la edad de jubilación, se han
congelado las pensiones, se han suprimido derechos laborales del profesorado
interino, han desaparecido las licencias y ayudas por estudio, los centros de
apoyo y los programas de formación. Para colmo, se acumulan sobre el profesorado
reproches y dudas sobre su profesionalidad que lesionan gravemente la
consideración social de los docentes y que han hecho tanto daño como los propios
recortes.
Todas las medidas se han visto agudizadas por el último Real Decreto para la racionalización de los gastos en educación.
El aumento del horario lectivo supondrá la no renovación del puesto de trabajo de un buen número de profesores interinos y perjudicará la organización de los centros y sus programas de mejora. La desaparición de muchos PCPIs, el retraso en la implantación de los ciclos formativos de FP y la desaparición de modalidades de Bachillerato obligará a un ajuste del personal y derivará en la masificación de las clases.
Son medidas que tendrán graves consecuencias en la situación del sistema educativo español, es decir, en los profesores pero también en los alumnos y su derecho a recibir una educación de calidad. El sistema educativo necesita reformas y mejoras, y no podrá sostenerse con más recortes.Exigimos a las administraciones públicas que cesen los recortes y comiencen las reformas que necesita un sistema educativo sobre el que tendremos que apoyarnos para afrontar el futuro.
http://www.anpecv.es/nueva/detalle.php?ID_Ficha=2531&SID=cs6aogtqvuqrje4dnpsk779585
martes, 22 de mayo de 2012
Enseñanza movilizada
La lucha contra los recortes provoca una huelga en toda España y en todos los niveles educativos Tras semanas de movilizaciones y protestas dispersas, el sector educativo ha sido convocado para hoy por los sindicatos que operan en el sector a una jornada de huelga general contra los recortes y en defensa de la enseñanza pública. Lo relevante de esta iniciativa es su carácter unitario y el hecho de que por primera vez haya sido organizada en toda España y en todos los niveles educativos, desde las guarderías hasta la Universidad. La propuesta cuenta con el respaldo de organizaciones estudiantiles y asociaciones de padres, y está planteada como una respuesta conjunta de todos los sectores implicados en la educación a los recortes aprobados por el Gobierno para cumplir los objetivos de déficit público, que de momento ya suman 6.300 millones de euros desde 2010.
Padres y docentes están preocupados y no les faltan razones. Cada pocos días se anuncia un nuevo recorte que o bien cercena la calidad de la enseñanza o bien impone nuevas cargas sobre los profesores o los ciudadanos. Un día se anuncia el cierre de escuelas rurales en Castilla-La Mancha y otro la imposición de una nueva tasa a la Formación Profesional superior en Cataluña. A la inquietud que provoca la reducción de plantillas y presupuestos se une la forma indiscriminada en que se aplican los tijeretazos. La necesidad de hacer frente a la caída abrupta de los ingresos fiscales por causa de la crisis podría ser una oportunidad para racionalizar el gasto en aquellos procesos en los que es posible mejorar la eficiencia, pero no es este el modo en que se procede. Más bien lo que se observa es una aplicación desesperada y lineal de la tijera allí donde resulta más fácil cortar, sin tener en cuenta cómo afectará a la calidad de la enseñanza.
Las peores consecuencias están aún por llegar: será el curso que viene cuando se vea el verdadero alcance del recorte de plantillas y hasta dónde llega la masificación en las aulas. Será también el próximo curso cuando las familias tengan que hacer frente al incremento de las tasas universitarias o de las cuotas de las guarderías. Y no parece que el encogimiento general del sistema educativo vaya a ser transitorio. En el informe sobre Actualización del programa de estabilización enviado por el Gobierno a Bruselas se prevé que el gasto público en educación descienda de aquí a 2015 nada menos que un punto del PIB, es decir, desde el actual 4,9% al 3,9%.
¿Es esta la única forma de afrontar la crisis, como pretende el Gobierno? Desde luego que no. Siempre se ha dicho que la educación es la mejor inversión de futuro. Ahora también. El nuevo presidente de Francia, François Hollande, acaba de ganar las elecciones con un programa que prevé contratar en cinco años a 60.000 profesores, aumentar su remuneración y aplicar medidas de mejora de la calidad con el objetivo de reducir a la mitad el fracaso escolar. Esa es otra vía posible. No se trata solo de afrontar la crisis, sino de buscar la forma de salir de ella reforzados. Y no es invirtiendo menos en educación sino invirtiendo más y mejor como lo lograremos.
http://elpais.com/elpais/2012/05/20/opinion/1337539757_624831.html
MANIFESTACIONS 22-M 18:00h
Alacant Pl. Estels - Pl. Muntanyeta
Castelló c/ Sant Lluís - Pl. Maria Agustina
València. Pl. Sant Agustí - Pl. Amèrica
Padres y docentes están preocupados y no les faltan razones. Cada pocos días se anuncia un nuevo recorte que o bien cercena la calidad de la enseñanza o bien impone nuevas cargas sobre los profesores o los ciudadanos. Un día se anuncia el cierre de escuelas rurales en Castilla-La Mancha y otro la imposición de una nueva tasa a la Formación Profesional superior en Cataluña. A la inquietud que provoca la reducción de plantillas y presupuestos se une la forma indiscriminada en que se aplican los tijeretazos. La necesidad de hacer frente a la caída abrupta de los ingresos fiscales por causa de la crisis podría ser una oportunidad para racionalizar el gasto en aquellos procesos en los que es posible mejorar la eficiencia, pero no es este el modo en que se procede. Más bien lo que se observa es una aplicación desesperada y lineal de la tijera allí donde resulta más fácil cortar, sin tener en cuenta cómo afectará a la calidad de la enseñanza.
Las peores consecuencias están aún por llegar: será el curso que viene cuando se vea el verdadero alcance del recorte de plantillas y hasta dónde llega la masificación en las aulas. Será también el próximo curso cuando las familias tengan que hacer frente al incremento de las tasas universitarias o de las cuotas de las guarderías. Y no parece que el encogimiento general del sistema educativo vaya a ser transitorio. En el informe sobre Actualización del programa de estabilización enviado por el Gobierno a Bruselas se prevé que el gasto público en educación descienda de aquí a 2015 nada menos que un punto del PIB, es decir, desde el actual 4,9% al 3,9%.
¿Es esta la única forma de afrontar la crisis, como pretende el Gobierno? Desde luego que no. Siempre se ha dicho que la educación es la mejor inversión de futuro. Ahora también. El nuevo presidente de Francia, François Hollande, acaba de ganar las elecciones con un programa que prevé contratar en cinco años a 60.000 profesores, aumentar su remuneración y aplicar medidas de mejora de la calidad con el objetivo de reducir a la mitad el fracaso escolar. Esa es otra vía posible. No se trata solo de afrontar la crisis, sino de buscar la forma de salir de ella reforzados. Y no es invirtiendo menos en educación sino invirtiendo más y mejor como lo lograremos.
http://elpais.com/elpais/2012/05/20/opinion/1337539757_624831.html
22-M 3a Jornada de Vaga a l'ensenyament públic valencià
MANIFESTACIONS 22-M 18:00h
Alacant Pl. Estels - Pl. Muntanyeta
Castelló c/ Sant Lluís - Pl. Maria Agustina
València. Pl. Sant Agustí - Pl. Amèrica
domingo, 20 de mayo de 2012
sábado, 19 de mayo de 2012
lunes, 14 de mayo de 2012
El "Financial Times" nueva referencia de las amas de casa
http://noledigasamimadrequetrabajoenbolsa.blogspot.com.es/2012/05/el-financial-times-nueva-referencia-de.html
Krugman vaticina el fin del euro y ve posible el ‘corralito’ bancario en España
El Nobel de Economía Paul Krugman, convertido en azote de quienes pretenden salir de la crisis a base únicamente de austeridad y recortes, advierte en un post publicado este pasado fin de semana que “es muy posible” que Grecia abandone el euro el próximo mes. En caso de que se cumpla esta posibilidad, que en su opinión y la de otros como el Der Spiegel o incluso el Financial Times, medio que está en las antípodas de Krugman, ya no es tan extrema, cundiría el pánico entre el resto de la periferia.
Este es el panorama que se avecina según afirma Krugman en su post, cuyo texto íntegro se reproduce a continuación:
"Algunos de nosotros hemos estado hablando del tema, y creemos que el final del juego será algo como esto:
1. Salida griega del euro, muy posiblemente el próximo mes.
2. Cuantiosas retiradas de fondos de los bancos españoles e italianos, a medida que los depositantes tratan de llevar su dinero a Alemania.
3a. Tal vez, solo posiblemente, se impondrán controles de facto, con los bancos prohibiendo transferir depósitos fuera del país y limitando la retirada de dinero en efectivo.
3b. Alternativamente, o tal vez a la vez, el BCE realizará fuertes inyecciones de crédito para evitar el derrumbe de los bancos.
4a. Alemania tiene una elección. Aceptar indirectamente las reclamaciones que se hacen sobre Italia y España —además de realizar una drástica revisión de su estrategia— básicamente, para darle a España alguna esperanza y poner en marcha garantías a la deuda para mantener bajos los costes de endeudamiento y permitir una mayor inflación en la eurozona para posibilitar el ajuste de precios relativos, o:
4b. Fin del euro.
Y estamos hablando de meses, no de años, para que esto ocurra”.
http://economia.elpais.com/economia/2012/05/14/actualidad/1336999189_892398.html
Este es el panorama que se avecina según afirma Krugman en su post, cuyo texto íntegro se reproduce a continuación:
"Algunos de nosotros hemos estado hablando del tema, y creemos que el final del juego será algo como esto:
1. Salida griega del euro, muy posiblemente el próximo mes.
2. Cuantiosas retiradas de fondos de los bancos españoles e italianos, a medida que los depositantes tratan de llevar su dinero a Alemania.
3a. Tal vez, solo posiblemente, se impondrán controles de facto, con los bancos prohibiendo transferir depósitos fuera del país y limitando la retirada de dinero en efectivo.
3b. Alternativamente, o tal vez a la vez, el BCE realizará fuertes inyecciones de crédito para evitar el derrumbe de los bancos.
4a. Alemania tiene una elección. Aceptar indirectamente las reclamaciones que se hacen sobre Italia y España —además de realizar una drástica revisión de su estrategia— básicamente, para darle a España alguna esperanza y poner en marcha garantías a la deuda para mantener bajos los costes de endeudamiento y permitir una mayor inflación en la eurozona para posibilitar el ajuste de precios relativos, o:
4b. Fin del euro.
Y estamos hablando de meses, no de años, para que esto ocurra”.
sábado, 5 de mayo de 2012
martes, 1 de mayo de 2012
1 de Mayo
Protesta el pasado marzo en Sevilla contra la reforma laboral / GARCÍA CORDERO
http://elpais.com/La reforma laboral prolongará hasta 2015 la pérdida de poder adquisitivo
El programa de estabilidad que este lunes envió el Gobierno español a Bruselas es, en palabras del ministro de Economía, Luis de Guindos, la "espina dorsal" de la política económica para esta legislatura. El programa está dominado por una prioridad, la reducción del déficit público a machamartillo. Pero más allá del ajuste y sus efectos, lo más determinante para el crecimiento y el empleo será, según las propias estimaciones del Ejecutivo del PP, la reforma laboral. El Gobierno cree que la nueva norma inducirá una significativa contención de los costes laborales y facilitará así ganancias de competitividad. En el vocabulario del trabajador, esto se traducirá en una prolongada pérdida de poder adquisitivo. Como mínimo, hasta 2015.
El Gobierno recalca que uno de los objetivos de la reforma laboral, en vigor desde mediados de febrero, es lograr "una mayor flexibilidad a la baja de la remuneración salarial por trabajador". Y reitera su argumentación de que uno de los problemas del trabajo en España es que cuando llega una crisis como la actual, el ajuste se hace mediante un aumento del paro ante la supuesta dificultad para hacer bajar los salarios.
La aplicación de la reforma laboral, sostiene el Ejecutivo, llevará a un mínimo crecimiento de la remuneración por trabajador en 2012 (0,2%, la cuarta parte que en 2011) aún en un contexto de notable destrucción de empleo. En 2013 se prevé incluso un retroceso (-0,4%) y los dos años siguientes, de nuevo, avances mínimos (por debajo del 0,3%). El contraste con la evolución de la inflación, que da una idea de la pérdida de poder adquisitivo para los trabajadores, es notable. El deflactor del consumo en el PIB (que sirve de aproximación al IPC) refleja incrementos siempre cercanos al 2%.
El Gobierno le cuenta a Bruselas cómo piensa que la reforma laboral logrará esta significativa contención del coste del trabajo para las empresas: "La negociación de los salarios en condiciones más competitivas, la mitigación de los mecanismos de persistencia de los salarios nominales [las cláusulas de garantía salarial], así como unos costes de utilización de los servicios del trabajo menos onerosos para la empresa [indemnizaciones por despido mucho más bajas] redundarán en una menor destrucción de empleo". También, a tenor de las propias estimaciones del Ejecutivo, en unos incrementos salariales más que modestos.
"Este cambio estructural", como lo llama el Gobierno, "permitirá conseguir a medio plazo una correlación mucho más ajustada entre salarios reales y productividad". En otras palabras, la contención salarial permitirá "una recomposición de los márgenes del sector empresarial" a través de la caída de los costes laborales unitarios, caballo de batalla de los que afean a España la pérdida de competitividad registrada. En media anual, la bajada será "en torno al 2% entre 2012 y 2015". Solo a más largo plazo, "el salario real acabará repuntando", dice el Gobierno.
La contención salarial y la mejora de los márgenes empresariales no se traducirá, sin embargo, en creación de empleo. Al menos en esta legislatura, donde el propio Gobierno estima que se destruirán en total más de 400.000 empleos. Economía defiende que las mejoras de productividad permitirían crear "un pequeño volumen de empleo" con "tasas de crecimiento del PIB algo superiores al 1%", en 2014 y 2015, cuando, en las últimas décadas, la creación de empleo ha venido asociada a avances del PIB cercanos al 2%.
http://economia.elpais.com/economia/2012/04/30/actualidad/1335816861_696524.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
